|
Plataforma per la recuperació i defensa de les nostres platges. Cabrera de Mar –Vilassar de Mar |
|
SORRA ¡JA! |
|
Última hora |
|
Actualitzat 05-12-2004 |
|
Són els espigons submergits, la solució? (05-12-2004) La "Direcció General de Costes" depenent del "Ministeri de Medi Ambient" ha promès una vegada més que, abans de l’estiu, farà el transvasament d’un milió de m3 de sorra, 400.000 m3 dels quals aniran a Cabrera. En els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2005, s’inclouran dues partides negociades en el Congrés dels Diputats. Aquestes partides corresponen a dues fases: una de regeneració i l’altra de consolidació. Aquesta afirmació està feta personalment a la Plataforma per la senyora Rosa Maria Bonàs de ERC, Diputada i comissionada de Medi Ambient. Caldrà estar atents a si realment hi ha la partida assignada en els pressupostos i, també, a la seva quantia. Amb posterioritat, la Generalitat ha desenterrat un projecte de fa dos anys i l’ha tret a exposició pública: Prova pilot d’instal·lació d’espigons submergits que inclou un transvasament de 153.000 m3 de sorra; el termini d'execució està previst en 24 setmanes pel muntatge dels espigons i 11 setmanes pel transvasament de sorra, total: de 8 a 9 mesos de treball. Aquest projecte és tècnicament incompatible amb la recarrega prevista, per tant, un dels dos es quedarà sense realitzar, almenys de moment. El mateix Director del Projecte de la Generalitat, Sr. Gelonch, va manifestar a la premsa el 10-2-2004 que la Generalitat vol que el Ministeri no faci actuacions en la zona afectada pel projecte dels espigons. Donat que el projecte més avançat administrativament és el de la prova pilot d’espigons submergits (ha passat ja per l’exposició pública), i podria ser contrari als interessos de la nostra platja, intentaré explicar una mica en què consisteix i els riscos que comporta: Un estudi fet per l’enginyer Sr. José Luis García, membre de la Plataforma i veí de Cabrera de Mar, analitza amb detall el projecte de la prova pilot d’espigons submergits com a solució per a l’estabilització de la sorra en el nostre municipi, el compara amb altres actuacions documentades i ha donat base a la Plataforma per lliurar a Costes un plec d’al·legacions. Hem d’agrair la preocupació dels veïnats de Costamar i Bonamar per tota la platja de Cabrera, donat que amb aquests espigons, ells tindrien el problema solucionat davant seu. Aquest projecte preveu 2 espigons submergits de 90 metres de llargada cadascun, paral·lels a la costa, amb 70 m. de separació entre ells, i a 90m. de distància de la línia de costa un cop regenerada la platja amb 153.000 m3 de sorra, i situats davant les urbanitzacions de Costamar i Bonamar. La sortida al mar dels cables de telecomunicacions entre la Riera de Cabrera i l’estació de bombeig ha obligat a canviar l’emplaçament original dels espigons i impossibilita la defensa amb aquest sistema d’un tram de més de 400 metres de platja al sud del segon espigó submergit, perquè es podrien malmetre el cables de telecomunicacions que van a Italià i a les Illes i que surten al mar formant una "V". Aquesta acció asseguraria només el manteniment de la sorra al nord de la Riera de Cabrera, darrera els espigons. L’interrogant és, què passarà al nord i al sud dels espigons? En direcció a Mataró es podrien afegir més espigons i per tant, en principi protegirien la sorra tant com els prolonguessin. En canvi, al sud, no es podrà construir més espigons d’aquest tipus per la presència dels cables submarins esmentats i la distància de seguretat de 50m a banda i banda de cadascun (són 3 cables en total). Això vol dir que el tram que va des d’abans de la Riera de Cabrera fins el torrent del Molí quedaria sense protecció i amb tota seguretat estaria sotmès a una forta erosió pel propi efecte dels espigons. Aquest punt està indicat en el mateix projecte de forma qualitativa. Aquesta possibilitat que recull l’estudi fet pel José Luis García, també la preveu la Direcció General de Costes. Abans d’autoritzar aquesta prova pilot, demana es tingui en compte el desmuntatge dels espigons i el compromís de fer-ho, si l’experiment no funciona. Donat el cas, el que no sabem és el termini, les condicions d’èxit o fracàs i amb quins diners es desfarà, perquè els pressupostos són aprovats anyalment, qui ens assegura que el Conseller de torn estarà disposat a fer l'actuació o si els pressupostos permetran la despesa quan calgui?. Durant anys l’Administració de l'Estat i la Generalitat han estat a la grenya amb el tema de Costes i les competències de cadascuna. Aquesta ha estat la raó per la que fins avui no s’ha fet la regeneració. La supervivència de la nostra platja, no pot estar exposada al color dels Administradors de torn, ni de les bones o males relacions entre elles, necessita solucions de futur. L’últim any s’han perdut uns 400 metres de platja, ens queden uns 600 metres de platja utilitzable, fins el mes de maig podem tenir uns quants temporals i encara no s’ha fet cap actuació. Donades les circumstàncies, primer caldria fer l’aportació de sorra i desprès aplicar les mesures que calgui per mantenir-la. No crec que la nostra platja estigui: per a fer provatures pilot, sense garanties. Antoni Abel. |
